Comencem les classes!

[aquesta actualització estava escrita per a publicar a inicis de setmana però la connexió no ha funcionat bé fins ara]

Després d’una setmana d’adaptació a Aldeas coneixent als nens i nenes, organitzant-nos i preparant-ho tot “esplèndidament”, per fi, avui, hem començat les classes. Entre la por i el nerviosisme del primer dia per veure com aniria la jornada i com respondrien els nostres nous alumnes, a les nou ens hem dirigit a les aules per repartir els grups. Quin caos, nens amunt, nens avall, semblava que anaven sortint de sota les pedres, ... Però al final, el resultat ha estat primer dia superat, alguns de nosaltres amb més afonia i suor que altres, i grups ben repartits, amb noms nous de classe i a punt ja demà per entrar en matèria a tope!

I com avui ja prevèiem que seria un dia molt dur i estressant, per si les mosques, el cap de setmana vam marxar d’excursió a relaxar-nos una mica a Evinayong, que traduït del fang, la llengua d’aquí, significa “enveja de les tribus”. És una ciutat maquíssima molt a prop de la selva. Allà ens van allotjar molt amablement a casa d’un amic de la Caro, El Jose Tomás, vam rebre classes particulars de ball i vam viure l’autèntica festa africana.

Però el millor de tot va ser el revitalitzant bany al riu Djibloho. Submergir-se en aquestes aigües envoltats de selva per tots els costats no té preu!

Uix, que se m’oblidava, divendres vam tenir el privilegi d’assistir a una autèntica boda africana que van celebrar a la nostra sala polivalent i a la que vam ser convidats. La majoria de nosaltres, ben guapos i guapes tal i com ho requeria l’ocasió, allà estàvem impressionats sentint cridar “al·leluies” i sermons curiosos. Els “blanquitos “ estàvem impressionats fins que al cap d’una hora d’estar de peu vam sospitar que la cosa anava para llarg i vam marxar. Més de quatre hores va durar la boda!!!

I com no tot són alegries, des d’aquí enviem al Colo una abraçada molt gran i molts ànims perquè ha tingut problemes a l’aeroport i no l’han deixat volar. Esperem que es pugui arreglar ràpid i et veiem aparèixer aviat entrant carregadíssim per la porta d’Aldeas!

I per acabar ens despedirem com els nens d’aquí ens han ensenyat: CHIACHIDICHIOS!!