Ja som aquí!!

Ja hem arribat!! :) un mes en terres guineanes ens ha aportat moments molt makus i emotius, així com experiències inoblidables.

Estem molt contents per la feina feta i ilusionats pel futur que pugui tenir el projecte a Aldeas Infantiles SOS Guinea Equatorial. Tot i haver tornat, la feina continua i així mateix el blog, per informar-vos de tot el que es cou en [ells].

Moltes gràcies per vostre suport i seguiment, la vostra rebuda i les vostres felicitacions que ens han ajudat en tot moment a seguir endavant.


Viska Guinea Equatorial!!
Viska [ells] i tots els que en formem part!! :)
I força ketumbiii!!


Per cert, moltes felicitats Azuuuu!!!!!! :)





No us oblidarem!! :)

Un dia a Guinea

Per demostrar que aqui hem vingut a treballar, us explicarem un dia a Guinea.

Ens llevem cap a les 7,30h per dutxar-nos i prendre un bon esmorzar i, si cal, parlar amb el pedagog d'aldeas, i a les 9h comencem les classes, que tenim a 2 minuts caminant.

Per treballar amb els nens i nenes, vam dividir-los amb 3 grups, segons el nivell educatiu que tenien. Ara, pero, hem hagut de fer una altra subdivisio perque cada cop tenim mes nens i nenes.

Amb els mes petits hi ha 3 profes, amb el grup 1 de mitjans hi ha 2 profes, 2 mes amb el grup 2 de mitjans, i 2 profes mes amb el grup de grans. Tots fan 2 hores de reforc de matematiques i castella les primeres dues hores, i les 3 hores restants (fins la 13h), les dediquem a lleure, angles o salut. La veritat es que tot allo que voliem transmetre sobre salut ho vam assolir durant les primeres setmanes, aixi que hem introduit unes hores d'angles que, per cert, els encanta i motiva molt!!!

Durant les hores de lleure hem anat fent diferents tallers. Vam fer mascares, com vau poder veure, llapissers, boles, monederes amb pots de tetrabrick... I ara estem preparant algunes representacions per a la festa de l'ultim dia.

Tots estem molt contents de com estan responent els nens i nenes, i tot i que son molt xerraires i trapelles (com a infants que son), estem molt orgullosos dels resultats diaris que anem obtenint. Penseu que estem treballant amb nens i nenes orfes, aixi que qualsevol rialla que ens ofereixen per a nosaltres ja es tota una alegria.

A la 13h del migdia, 2 profes anem a buscar el dinar (arros mes pollastre o peix) a casa de la cuinera. Cada dia algu daldeas ens porta amb cotxe.

A les 14h, ens reunim tots els nens i tots els professors a una sala molt gran que ens han cedit i dinem plegats.

Un cop arribem a casa, cap a les 15h, fem la revisio de tots els grups i de les diferents sessions que hem realitzat durant el mati i ens organitzem la tarda per anar a comprar, a internet..., i per planificar el dia seguent a lescola.

Els tres homes de la casa (Xavi, Miquel i Roma) molts dies fan proves culinaries tot preparant el sopar, i la veritat es que ens tenen ben sorpreses i ben contentes.

Despres de sopar (que ahir, per exemple, eren les 12 de la nit), podem arribar a fer moltes coses. Des de xerrar fent unes cerveses, jugar a cartes, escriure el diari, rentar roba...

La veritat es que en tot el dia no decansem de nens, perque un cop acabat el projecte, tots venen a la casa blanca ( que es com diuen a la nostra casa), per jugar, per fer fotos...

Aqui estem molt be, no ens falta de res. Penseu que tenim aigua corrent pel mati i per la nit, tenmim nevera per guardar tot el menjar, gas per cuinar, un llit amb mosquitera per cadascu. Que mes volem? tele??? noooo!!! musica??? si, i la tenim per acompanyar tots es bons moments a la nostra caseta.

Penseu que Guinea es un pais bastant avancat pel que fa a la resta dels paisos africans. Tot i aixo queda molta feina a fer i els falta molt cami per recorrer, sobretot pel que fa a drets humans i a una democracia plena i real. La gent nmo sens mor a les mans ni ens demanen diners a tota hora. Els nens tenen un somriure a la cara constant i admirable,, i dins del que hi ha son felicos.

Aixi que no patiu, i a la tornada ho podreu comprovar veient les fotos i videos i escoltant les nostres aventuretes.

Gracies a tots pel vostre suport al blog, no sabeu el que ens arriba a animar.

Ens veiem en una setmana!!!!

ELLS.

Desde Barcelona (amb el cap a Guinea)

Annnniiiiiiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!Hola a tots!! Som Bea i Silvia, us escribim desde casa per explicar-vos la nostra aventurilla en el viatge de tornada... El comiat a l'aeroport de Bata va ser trist, amb llagrimetes incloses, i vam agafar l'avió cap a Malabo... Quan vam arribar allà va començar la big party Malabo!! jajajajaja Per començar els taxistes de Malabo volien timarnos amb el taxi, i a més es volien casar amb la Silvia (en assabentar-se que la Bea ja estava casada.... jajajaj)... tot perque no ens oblidessim que estavem a Àfrica, que amb lo bé que es viu a Bata casi ho haviem oblidat... Un cop al taxi vam haver de inventar-nos un rotllo per tal que no ens cobressin de més, i en 5 minuts la Bea em va ascendir a cirurgiana i ella a pediatra! fins i tot vam explicar-li el tipus de operacions que feiem!jajajaj

Un cop a Malabo i amb el bitllet confirmat vam començar a buscar llocs on estirar-nos i passar les hores (haviem de passar unes 12 hores a la ciutat)... (azu i miki la bea os recuerda que estaba extenuada....y es q no podia mas con esta vida de desenfreno…). Va ser divertit, dues blanques carregades i caminant per Malabo. Vam estar 3 hores sentades a un bar (on la mestressa ens va convidar...) i dsp vam nar a un altre bar on vam passar 4 hores més. Després de dinar vam estirar-nos al mig del carrer perquè no podiem més amb les maletes, i fins i tot ens feien fotos... Quan estavem tirades al carrer un tio ens va deixar allà al seu fill i va pirar, el nostre nebot segons ell.... Vam estar tirades al terra amb les motxilles i dormint tres hores més…

Després vam agafar un taxi cap a l'aeroport (que també ens va timar...) i allà vam estar-nos tirades 5 hores més...(us penjaré una foto perquè ens veieu)… Una noia ens va convidar a pendre algo (no teniem ni una cefa…) i vam estar amb ella xerrant una estona. El problema va venir quan a la Bea li va pujar la febre… Ella es va posar molt nerviosa i jo vaig haver de córrer per tot l’aeroport buscant un termomètre (que en cas de que tinguès malària no hagués servit de res… ) La infermera de l’aeroport em va dir que no tenia termomètre perquè havia canviat de bossa i se l’havia deixat a l’altre… jajajaj… un tio intentava portar-me al seu despatx a per medicaments, en fin… per sort vaig trobar a un noi francès que havia conegut al matí i em va donar el tractament oral de la malària per si de cas. Tenint el tractament a les mans estàvem més tranquiles i la Bea va començar a trobar-se millor. A més el ibuprofeno que havia pres li va baixar una mica la febre…
Després vaig haver de discutir amb els que ens donàven el bitllet perquè pensaven deixar-nos les últimes a embarcar (imagineu-vos el ritme guineano mentre la Bea es trobava fatal…). Amb l’excusa que èrem metges que treballavem a SOS (i que una de nosaltres estava malalta) van espavilar i vam poder passar amb el bitllet l’aduana sense problemes.

A l’avió Malabo-Madrid ens vam dormir estirades cada una a tres seients i en arribar a Madrid ens vam enterar que la infermera amiga del Memba havia estat vomitant tot el viatge (i nosaltres dos dormint…), vam haver de correr per l’aeroport de Madrid per agafar l’altre avió (que casi perdem), i el viatge Madrid-Barcelona ens el vam passar amb la infermera al lavabo de l’avió……

Però tot no s’acaba aquí… en arribar a l’aeroport NO teniem les maletes (com era d’esperar!!) però nosaltres ja duiem els regals i el Lariam a la maleta de mà… així que vam fer la reclamació i cap a casa… estavem completament esgotades…

Estar a Barna és molt dur després de tot el que em viscut allà… Tot el dia pensem en Guinea així que siusplau escribiu i expliqueu com esteu, com estan els nens, com van les classes…. Ja us vam dir que estariem tot el dia mirant el blog… Divendres intentare penjar fotos de Guinea de la meva càmara!!

Us esperem a la tornada, us estimem…

Bea i Silvia

umbolooooooo

estem intentant penjar fotos al blog, pero aixo va molt lent. No sabem si podrem ferho.

per lo demes. estem tots molt be i gaudint dia a dia daquesta experiencia a bata.

Silvia, bea, el braulio ja ens ha dit que heu arribat be, i ens nalegrem molt.

Avui hem aprofitat i hem anat al mercat de les teles. ens ha encantat. hi havia de tot i per tot arreu, i hem conmprat algun regalet per vosaltres, els nostres grans fans.

No tenim mes temps, intentarem fer una nova connexio en breu i penjarem fotos, peraue el locutori va molt lent, i el teclat es raro.

Us estimem molt a tots i una gran abracada; estem molt be i molt contents.

corisco

Hem tornat de corisco!!! molt emocionats i descansats!!
despres de laventura amb el cayuco, la visita a les balenes, i la magnifica excursio per veure tota la illa de sorra blanca, estem exhausts pero aqui estem fitxant perque conegueu mes de lilla i ens veieu aixi de felisos!!!
dema us penjarem fotos de la illa perque flipeu com ho hem fet nosaltres!!!
estem tots molt be tant els que shan quedat a casa com els que hem marxat a corisco!! mengem molt be no patiu, la neus millor que cap de nosaltres!!! papes de la neus no patiu que acabara amb les reserves de guinea equatorial sensera!!!
a lescola han arribat 15 nens nous que encara hem dorganitzar entre classes, i dema marxen dos de les nostres aventureres la silvia i la bea!!! des daqui ja us volem dir, per quan torneu i mireu el blog, que se us trobara molt a faltar, no ho dubteu!!!! igual que els que ja han marxat!!!
cari per aqui diuen que tothom s'apunta a la barbacoa!!! i que ets una lianta!!! que no pares ni una mica!!! i que ens encanta que donguis tanta vidilla al blog! t'estimo petit, mha fet molta ilusio parlar amb tu avui!--pepa--
a les nenes de vilassar que estem molt contents que hagueu entrat a formar part de la vida del blog, me emocionat molt i us agreixo que estigueu aqui al meu costat. bernat dema mirare el mail. ...et trobo a faltar tira!!...

a la gent de flix us desitgem molt bona festa major!!! gaudiu molt per nosaltres i per la neus!!
de part del xavi i de tots, records al sergi!!!!

leti, neus, xavi, pepa des de bata, en noms dELLS.

umbolo

Hola a tothom!!!

Nova connexio des de Bata!!

Us comuniquem que dema un nou grup dexpedicionaris marxen cap a la paradisiaca illa de corisco, amb moltes ganes i ilusio.

Cada cop que mirem el blog ens vivim un munt democions en veure els vostres comentaris. Moltes gracies per estar el dia a dia al nostre costat. No sabeu la forca i lenergia positiva que ens regaleu.

Per aqui estem molt be i el projecte funciona cada dia millor. Suposem que molts de vosaltres ens vau sentir a la radio, i que vam saber transmetre tota la nostra ilusio i alegria destar aqui.

No tenim gaire temps i aquest teclat es molt extrany, aixi que un peto molt gran per tots i totes i fins ben aviat!!!!

Ah! i ens alegrem que hagueu arribat be i hagueu recuperat les maletes. Aqui esteu molt presents i els nens pregunten molt per vosaltres. Una abracada molt gran!!

Leti, Gemma, Pepa i Neus, en veu dELLS

Jet lag

Ei menuts:

Com ja ha comentat John sena vam arribar bé, xo sense maletes ( no sigueu faves i porteu el lariam i els regals a la maleta de mà). Per sort ja les han trobades i les van enviant d’una en una pa fer-nos patir un poc més.

L’últim dia a Malabo va ser un èxit : de passar el dia asseguts al aeroport, que era el pla inicial, a fer una volta turística pels mercats de Malabo, dinar en un barutxo típic i fer la migdiada en la gespa de la casa del Director del centro cultural espanyol, que resultà ser un extremenyo amic de Pep i Rosa.

L’arribada al 1 mon: rara, ja la viureu. Però poc a poc ens anem adaptant.

Bueno, dir-vos que no pareu d’escriure com va anant cada dia, que tenim ganes de sentir que el projecte va molt bé i que els nens es queden en un bon sabor de boca.

També comentar que el comiat va estar molt bé (sobretot l’esmorzar i la despedida improvisades), i que les ganes que portaven els nous cooperants ens van fer més difícil la tornada.

Ahir vam despedir a Ange i Joan que de nou tornen cap al continent Africà. Natros ens quedarem per aquí fent adaptació al medi.

1 beset a repartir. Que els besets aquí surten més cars

Diego i Ruth

Guinea en directe!!

Bones gent!!

Seguim a Guinea, mig desfets per la calor i la xafogor d'aquí, però contents de participar del projecte.

Els nens cada dia ens ensenyen coses noves, i nosaltres intentem transmetre tot el que podem.

Avui hem realitzat un dia diferent a la resta, per presentar els nous companys que han arribat. Hem ensenyat nous jocs, i els grans han fet un taller de salut sobre el sida als petits i mitjans. La experiència ha estat positiva, tot i que una mica caòtica.

A l'edifici del davant d'aldeas, al parlament, hi ha el president de Guinea celebrant els 29 anys del cop d'estat. La ciutat està paralitzada i plena de militars controlant el percal. La veritat és que fa una mica de respecte (des de la finestra veiem els militars amb una metralleta a una mà i el don Simón a l'altra). Però tot controlat!!!

Avui us posem unes quantes fotos, per a què us feu una idea del que estem fent i vivint, perquè veieu que mengem bé, que dormim lo suficient i que sobretot, gaudim cada minut a Guinea.

Important!!! Demà, de 17:30h a 18:00 (hora catalana), sortirem per la ràdio en directe a Rac1!! El programa es diu "Versió càmping", i ens trucaran per veure un exemple d'unes vacances alternatives. Ja ens van trucar fa poc, i ara volen saber com ens va aquí. Així que ja ho sabeu, que sigui el programa més escoltat de Catalunya!!!

Marta: petons per la Canela.

Neus: Roser, espero que estiguis gaudint de les vacances sense papes!!! records a Flix!!!

Gemma i Marta: molts petons i molts records per la Caro i tota la penya, i felicitats pel Kanya!!!

I en general, esperem que tots estigueu disfrutant de les vostres vacances, i que ens trobeu molt a faltar, com nosaltres a vosaltres!!!!

Abraçades Guineanes!!!!

fins aviat companys!

Hola a tothom!

Moltes gràcies per tots els comentaris que heu anat deixant. Realment ens ajuda molt que ens seguiu i ens animeu a tirar endavant el nostre petit projecte. Seguiu escrivint-nos...!!!

Dissabte al matí van arribar els últims catalans a guinea. Van arribar molt cansats però contents d'estar tot junts. El primer contacte amb els nens va ser increible i ja tenim ganes de comencar les classes. El cap de setmana hem esta al mercat i a la platja i comencant a entrar en contacte amb la gent guineana.

Els que ja estavem aqui vam anar a lìlla de Corisco (menos la Neus i la Marta que es van quedar per rebre a l¡ultima tongada que hi aniran aques cap de setmana). Els militars de l'aduana ens van prendre per Corrisqueños , despres de pasar 4 hores en cayuco i arribar a lilla de nit a l'endemà vam poder veure una illa de sorra blanca, palmeres, cocos, aigua trasparent... en resum un paradis. A la tornada vam endinsar-nos al mar per veure balenes. La sensació a veure la illa amb el sol va ser com si haguessim ressucitat al paradís.

Al tornar i trobar-nos a tot el grup i els nens per fi vam poder reunir-nos tots junts i celebrar-ho. Aquest matí però ja han marxat el 5 primers, Diego, Joan, Xavi, Angela i Ruth. Els desitgem molt bon viatge i bona tornada a catalunya! Enhorabona per la feina feta i molt anims per seguir en contacte amb el projecte! estem mol contents d'haber compartit aixo amb vosaltres!

Records a tothom i seguim en contacte! sentim no poder escriure del tot be per culpa del teclat i dema penjarem una fotografia de tots juntets! fins demà!