Annnniiiiiiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!Hola a tots!! Som Bea i Silvia, us escribim desde casa per explicar-vos la nostra aventurilla en el viatge de tornada... El comiat a l'aeroport de Bata va ser trist, amb llagrimetes incloses, i vam agafar l'avió cap a Malabo... Quan vam arribar allà va començar la big party Malabo!! jajajajaja Per començar els taxistes de Malabo volien timarnos amb el taxi, i a més es volien casar amb la Silvia (en assabentar-se que la Bea ja estava casada.... jajajaj)... tot perque no ens oblidessim que estavem a Àfrica, que amb lo bé que es viu a Bata casi ho haviem oblidat... Un cop al taxi vam haver de inventar-nos un rotllo per tal que no ens cobressin de més, i en 5 minuts la Bea em va ascendir a cirurgiana i ella a pediatra! fins i tot vam explicar-li el tipus de operacions que feiem!jajajaj
Un cop a Malabo i amb el bitllet confirmat vam començar a buscar llocs on estirar-nos i passar les hores (haviem de passar unes 12 hores a la ciutat)... (azu i miki la bea os recuerda que estaba extenuada....y es q no podia mas con esta vida de desenfreno…). Va ser divertit, dues blanques carregades i caminant per Malabo. Vam estar 3 hores sentades a un bar (on la mestressa ens va convidar...) i dsp vam nar a un altre bar on vam passar 4 hores més. Després de dinar vam estirar-nos al mig del carrer perquè no podiem més amb les maletes, i fins i tot ens feien fotos... Quan estavem tirades al carrer un tio ens va deixar allà al seu fill i va pirar, el nostre nebot segons ell.... Vam estar tirades al terra amb les motxilles i dormint tres hores més…
Després vam agafar un taxi cap a l'aeroport (que també ens va timar...) i allà vam estar-nos tirades 5 hores més...(us penjaré una foto perquè ens veieu)… Una noia ens va convidar a pendre algo (no teniem ni una cefa…) i vam estar amb ella xerrant una estona. El problema va venir quan a la Bea li va pujar la febre… Ella es va posar molt nerviosa i jo vaig haver de córrer per tot l’aeroport buscant un termomètre (que en cas de que tinguès malària no hagués servit de res… ) La infermera de l’aeroport em va dir que no tenia termomètre perquè havia canviat de bossa i se l’havia deixat a l’altre… jajajaj… un tio intentava portar-me al seu despatx a per medicaments, en fin… per sort vaig trobar a un noi francès que havia conegut al matí i em va donar el tractament oral de la malària per si de cas. Tenint el tractament a les mans estàvem més tranquiles i la Bea va començar a trobar-se millor. A més el ibuprofeno que havia pres li va baixar una mica la febre…
Després vaig haver de discutir amb els que ens donàven el bitllet perquè pensaven deixar-nos les últimes a embarcar (imagineu-vos el ritme guineano mentre la Bea es trobava fatal…). Amb l’excusa que èrem metges que treballavem a SOS (i que una de nosaltres estava malalta) van espavilar i vam poder passar amb el bitllet l’aduana sense problemes.
A l’avió Malabo-Madrid ens vam dormir estirades cada una a tres seients i en arribar a Madrid ens vam enterar que la infermera amiga del Memba havia estat vomitant tot el viatge (i nosaltres dos dormint…), vam haver de correr per l’aeroport de Madrid per agafar l’altre avió (que casi perdem), i el viatge Madrid-Barcelona ens el vam passar amb la infermera al lavabo de l’avió……
Però tot no s’acaba aquí… en arribar a l’aeroport NO teniem les maletes (com era d’esperar!!) però nosaltres ja duiem els regals i el Lariam a la maleta de mà… així que vam fer la reclamació i cap a casa… estavem completament esgotades…
Estar a Barna és molt dur després de tot el que em viscut allà… Tot el dia pensem en Guinea així que siusplau escribiu i expliqueu com esteu, com estan els nens, com van les classes…. Ja us vam dir que estariem tot el dia mirant el blog… Divendres intentare penjar fotos de Guinea de la meva càmara!!
Us esperem a la tornada, us estimem…
Bea i Silvia
Després vam agafar un taxi cap a l'aeroport (que també ens va timar...) i allà vam estar-nos tirades 5 hores més...(us penjaré una foto perquè ens veieu)… Una noia ens va convidar a pendre algo (no teniem ni una cefa…) i vam estar amb ella xerrant una estona. El problema va venir quan a la Bea li va pujar la febre… Ella es va posar molt nerviosa i jo vaig haver de córrer per tot l’aeroport buscant un termomètre (que en cas de que tinguès malària no hagués servit de res… ) La infermera de l’aeroport em va dir que no tenia termomètre perquè havia canviat de bossa i se l’havia deixat a l’altre… jajajaj… un tio intentava portar-me al seu despatx a per medicaments, en fin… per sort vaig trobar a un noi francès que havia conegut al matí i em va donar el tractament oral de la malària per si de cas. Tenint el tractament a les mans estàvem més tranquiles i la Bea va començar a trobar-se millor. A més el ibuprofeno que havia pres li va baixar una mica la febre…
Després vaig haver de discutir amb els que ens donàven el bitllet perquè pensaven deixar-nos les últimes a embarcar (imagineu-vos el ritme guineano mentre la Bea es trobava fatal…). Amb l’excusa que èrem metges que treballavem a SOS (i que una de nosaltres estava malalta) van espavilar i vam poder passar amb el bitllet l’aduana sense problemes.
A l’avió Malabo-Madrid ens vam dormir estirades cada una a tres seients i en arribar a Madrid ens vam enterar que la infermera amiga del Memba havia estat vomitant tot el viatge (i nosaltres dos dormint…), vam haver de correr per l’aeroport de Madrid per agafar l’altre avió (que casi perdem), i el viatge Madrid-Barcelona ens el vam passar amb la infermera al lavabo de l’avió……
Però tot no s’acaba aquí… en arribar a l’aeroport NO teniem les maletes (com era d’esperar!!) però nosaltres ja duiem els regals i el Lariam a la maleta de mà… així que vam fer la reclamació i cap a casa… estavem completament esgotades…
Estar a Barna és molt dur després de tot el que em viscut allà… Tot el dia pensem en Guinea així que siusplau escribiu i expliqueu com esteu, com estan els nens, com van les classes…. Ja us vam dir que estariem tot el dia mirant el blog… Divendres intentare penjar fotos de Guinea de la meva càmara!!
Us esperem a la tornada, us estimem…
Bea i Silvia
5 comentaris:
Bea, Silvia: sou dues heroïnes!
Només de llegir-vos m'he estressat. Mira que tinc alguna anècdota aeroportuària també, però la vostra és per fer un relat! Me n'alegro molt de que estigueu bé i anyorades, això vol dir que pot ser l'any que ve torneu i que a més engrescareu a més gent per anar i això té una conclusió molt i molt bona: el projecte ELLS seguirà endavant, i això és el més important, oi?
Espero que descanseu molt i molt i que feu una bona selecció de fotografies per el dia de la barbacoa... per cert des d'aqui faig una crida a poder montar una cosa ben xula: algú té un projector? Ho dic per què jo tinc pantalla (de diapositives) i si en comptes de fer les fotos en paper, cadascú de vosaltres les poseu en un CD, les podem passar des d'un ordinador portàtil (això tampoc ho tinc)i veure totes les fotos tothom alhora... Què us sembla la idea?
Per cert, jo aquest migdia marxo una setmaneta de vacances, pel que no seré pel Vallès fins a la setmana de la Festa Major. Allà on vaig no tinc ni ordinador ni internet ni cobertura de mòbil (Què Guay!!) però si puc em buscaré la vida per poder connectar-me, llegir-vos i si la Cari ja ha anat adelantant la organització de la barbacoa saber com va. Per cert Cari: compta amb el meu ajut.
Un petonarro a tots: a els que ja heu tornat, a les que acabeu de tornar, als que sou a Guinea i a tots els del bloc. Intentaré deixar-me cinc minuts lliures per despedir-me després.
Mariona.
Hey Bea i Silvia com diu la Mariona sou totes dues unes heroines...El vostre relat ha estat molt aclaridor pel que deixa entreveurer, es dur, però és la realitat...s' agraeix.Hostia tu...un termometre, tan petit i tan simple, i tan dificil de trobar...aixó recolca.Bufff...Tinc moltes ganes de veure les fotos, i seguiu parlant de guinea siusplau...Si continueu pensant en Bata i els nens realment la tasca que heu fet val la pena...una abraçada molt forta aquest servei mèdic, joder això si que son metges!
Pels de Bata, deu ser mes dificil transmetre liats en el dia a dia...realment el dia a la illa deu haver estat un veritable kit-kat...aquest estiu sou els meus herous personals, res de series
de TV, quan se te una germana i els seus amics, que poden cambiar una mica el món...el nostre regal es deixar-nos ser particeps de les vostres accions...seguiu conreant sonriures...un snriue, una mirada...aixó realment serà l'equipatge de mà amb que tornaran...bufff perdoneu, m'he possat molt tendre..com diu algú Muakkka.
Nois/noies em queda menys d'una hora per poder sortir de la feina i començar a gastar la setmana que tinc de vacances ara (la resta les faré al novembre). Dir-vos que us trobaré a faltar una miqueta aquests dies i que quan torni quedaré amb la meva Pepa per que m'expliqui coses (i qui es vulgui apuntar, clar) i amb la Cari per anar posant data i buscant lloc per a la barbacoa (i qui també es vulgui apuntar, clar).
Caro: que tinguis també bones vacances. Als demés: que cada dia tingueu un bon dia.
Petonarros de la Mariona, la matinera... jajaja
Eiiiiiiiiii guapes , benvingudes a Casa, heu estat molt valentes, per lo que veig la tornada ha sigut caòtica, que la vostra explicació del viatge, pugi servir als que se queden en Bata. Esperem que la Bea ja es trobí bé i no tingui febre i pugueu recuperar-se del tot, ja se que a casa vostra ens faran molts “mimitos “ però nosaltres també us volem manar molta energia, petonets, abraçades i que es quedeu amb l’experiència positiva dels nens, les classes i tot lo que haveu aportat amb aquet projecte que haveu viscut en Bata.
Tots nosaltres estem pendents dels que s’han quedat en Bata, però també ens preocupem per els que haveu tornat, sigui-ho escrivint i penjant fotos (porfa) , perquè es una manera de viure la vostra experiència amb nosaltres i pugueu expressar els vostres sentiments al arribar a casa .
Cuideu-se tots molt, els de Guinea i els que haveu tornat, perquè no se si esteu informats de que tenim q organitzar una festa tan gran....., com les Fetes de Gracia , tots vosaltres “Ells” i tots els fans que teniu, que son mes que els de O.T. (nosaltres) jejejeje
Molts petonets
Cari
hola socies!! benvingudes a casa! esperem que el retorn no us hagi transtornat molt! les coses aqu� s�n massa diferents...per� ja us anireu adaptant. nosaltres encara estem en proc�s ja que fins al moment no hem parat: acabem de tornar del marroc, i all� ens hem intoxicat de valent! (fortasec a dojo!) estressant el vostre �ltim episodi, per� resumeix perfectament la vida a guinea! sense ell no hagu�s estat el mateix. esperem que la bea ja es trobi millor i que nom�s hagi estat un s�mptoma de l'esgotament acumulat.
ja ens explicareu com estan tots els nens i com han anat les vostres �ltimes classes, la veritat �s que encara tenim el cap all� i ho trobem molt a faltar...
una forta abra�ada i ens veiem aviat!!
ange i joan
Publica un comentari a l'entrada