dijous, 7 d’agost del 2008

Jet lag






Ei menuts:

Com ja ha comentat John sena vam arribar bé, xo sense maletes ( no sigueu faves i porteu el lariam i els regals a la maleta de mà). Per sort ja les han trobades i les van enviant d’una en una pa fer-nos patir un poc més.

L’últim dia a Malabo va ser un èxit : de passar el dia asseguts al aeroport, que era el pla inicial, a fer una volta turística pels mercats de Malabo, dinar en un barutxo típic i fer la migdiada en la gespa de la casa del Director del centro cultural espanyol, que resultà ser un extremenyo amic de Pep i Rosa.

L’arribada al 1 mon: rara, ja la viureu. Però poc a poc ens anem adaptant.

Bueno, dir-vos que no pareu d’escriure com va anant cada dia, que tenim ganes de sentir que el projecte va molt bé i que els nens es queden en un bon sabor de boca.

També comentar que el comiat va estar molt bé (sobretot l’esmorzar i la despedida improvisades), i que les ganes que portaven els nous cooperants ens van fer més difícil la tornada.

Ahir vam despedir a Ange i Joan que de nou tornen cap al continent Africà. Natros ens quedarem per aquí fent adaptació al medi.

1 beset a repartir. Que els besets aquí surten més cars

Diego i Ruth

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, nois i noies.
Des de Sant Vicenç seguim amb atenció la vostra feina i les vostres aventures per Guinea.
Que us vagi tot molt bé.
Salut i petons

Miquel

Anònim ha dit...

Bona tarda (aquí) nois/es!
Segueixo "enganxada" a les explicacions i fotografies que pengeu al blog i... agraïr enormement a qui ha penjat les fotografies que apareixen avui ja que he tornat a veure a la meva Pepa.. ¡Guapa! Com va la ferida del peu? Ja te la cures bé? Mira que si no fas bondat els que sortiràn perdent seràn els nens i això si que no, eh?
Un petonàs molt fort per tots i una abraçada.
Mariona.

Anònim ha dit...

Que fotos tan maques , Pepa, que maco seria que poguessis emporta-te-la a casa es guapíssima.........
Te el teus ulls negres i vius de “oliveta del cuquillo” de quant tu eres petita però ella com plats........ jejeje.
Te trobem molt a faltar, el Josep i la Maite també estan a l`Àfrica el blog es diu alcapialafi estan estudiant Inglés.
Sigueu endavant amb el vostre projecta perquè aquesta nena ja te una mica la cara de “Color Esperanza”
Molts petons del abuelito, el papa, (que plora llegint el blog i no pot escriure res) la tieta Chin en fin de tots.

Cari

Anònim ha dit...

hola leti y grupito, hoy te llamé pero no me pude conectar te deje un mensaje en el contestador! me gustaría saber los horarios que te va bien! bueno, que pena , no te ví en ninguna foto! bueno aparte de las primeras! estas bien? xauuuuuuuuuuu deuuuuuuuuuuuuu
suerte, ánimo y mucha fuerza!!!
besos de todas!!!!!
mami

Caro cañellas ha dit...

Ei! poso un lick pels que no heu pogut escoltar el programa de rac1, eu de descaregar-vos el document de les 18:00h comença al minut 6:20. Ecoltareu a la gemma! el piquito de Oro! Eh Cari! Molt maques le fotos!!! Ei pepa! la Gemma em comenta les abraçades de la Pepa que son revitalitzants! segur que aquesta nena les agraeix moltissim! a vere si ens coneixem i m'en fas una!!! ;)

el link http://www.rac1.org/index.php?page_id=51

(aquestes son aquelles coses que sempre fa la Marta...)

Anònim ha dit...

Petit diu:

Acabo just d' arribar i he encés l'ordinador només per veure't. Estàs maquíssima i et brillent molt els ulls, com a la nena que està amb tú.
Els dies per l' alt Empordà han estat molt xulos i a vui abans de marxar ha bufat forta la tramuntana ( quina emoció). He estat pensant aquest dies que em molaria moltíssim viure una experiencia així i que si encara podem m' agradaria l'any vinent fer-la amb tú. ( fer-ho junts i mullar-me amb ELLS)
t' estimo petita!!!

Seguiu disfrutant i creixent amb aquestes joies de nens.Fins ara!