dilluns, 17 d’agost del 2009

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Déu vos guard, Felicitats !!!

Et i us segeixo de fa temps. Soc un admirador.

Aquestes últimes setmanes m'heu trasmes molta alegria quan vaig coneixer la vostra la tasca. Però també molta inquietut, inseguritat i feblesa quan estaveu al lloc. Sols la força interior i les ganes van fer realitat la vostra grandesa, la pròpia i d'equip.

Espero que hagiu trobat la satisfació de la teva i la vostra força interior. Pensa i penseu que el món és molt gran i la única raó són les teves i vostres inquietuts. La força és la força. Pren i preneu que heu assolit la vostra tasca. Per començar hauras i haureu d'asumir el vostre retorn.

Desitjo que hagis i hagueu fet criteris de maduració que us donin una bona vivencia al llarg de molt temps. Sàpigues i sapigueu dosificar les vostres inquietuts a la distancia i a la proximitat. La força que tens i teniu és molt gran.

Per la meva part us endolciré amb uns grans d'arròs al vostre retorn.

Un admirador incondicional

Espero poder conèixer a tots els participants d'aquesta tasca, entretant una abraçada forta.

P.P.P C.C.V.

(Petons del Papá Paella Carles Cañellas Vila. Jejeje)

wiz lof, para Andreita comete el pollo! ha dit...

ANDREICAAAAA!!!!! Desde tierras aragonesas te enviamos la euforia que surge un dia antes de las aclamadas fiestas de estiche en un saquito invisible y volador, esperando que a su recibo te alegres de leer estas letras. Nosotras las chuches bien, gracias al cielo, y vale.
Si guinea te confunde tu verás,
besos para todos y que sepas que aquí nos faltas tu para dar ideas de las tuyas que idolatramos hasta la saciedad... ya lo sabes.
Sin más que añadir, nos desniñamos, del latin despedirse, y ya no hay más!

Echandote de casa,digo de menos, tus estimadas chucerias :)