Hola Familia,
Avui actualitzem el blog amb una carta que l'Anneta ens va deixar al coixi de la seva habitació, d'una manera tant delicada com ho és ella.
" Les olors i els colors del mercat, conviure a les cases, les teles, les diarrees, els petons i les abraçades, les renovacions de visat, riure, el bany a Corisco, el riures de les mames, el "cochin" gran de la Susanita, els bailoteos dels peques, les hores de reunió, els catalans/arquitectes ruïns, conviure a les cases, les actualitzacions del blog, els comentaris, somriures, les abraçades dels menuts, l'aigua del pou, riures, llàgrimes, el sablazo de la selva, l'ara si ara no de la Nama, les migdiades de 5 minuts amb l'Anna R, el culet inquiet de l'Albert, els ulls de cel de l'Anna Montassell, els espasmos de l'Alba, els bailoteos anti-estress amb la Lucia, l'espera dels e-mails del Dani Darko, la dolçor de l'Ester, la melodia encantadora de l'Anna M, els puntazos de la Carla, les idees xungues de la Mercè, la acampada a l'oficina del Quico amb la Caro, l'Elena i la Sara, caure i tornar-se a aixecar amb un somriure.
HAN FET D'AQUESTA, UNA EXPERIÈNCIA INOVIDABLE D'ON ES PECAT SORTIR-NE INDIFERENT. GRÀCIES PER FORMAR-NE PART I FER-LA ESPECIAL!
PETONS I ABRAÇADES!
Anneta :)
[ELLS] Ho Aconseguirem"
Realment no podem descriure millor aquesta experiència com ho ha descrit l'Anneta, amb llàgrimes als ulls escribim avui al blog. Supso que entendreu la intenssitat dels moment,s i com les arribem a trobar a faltar, tant a l'Anneta, com a la Sara, com a l'Anna Montasell, i com trobarem a faltar a l'Albert, i a l'Anna Rossell que els acabem de d'acomiadar.
Pero no tot son tristeses! entre la despedida de divendres i la d'avui hi ha hagut un cap de setmana entremig que hem aprofitat moltissim!!! Altre cop ens vam dividir en dues comitives!! una va fer expedició a la selva i va anar genial! vam caminar, vam dormir, vam riure i ens vam relaxar en un super hotel! I vam anar amb uns amics, una gent del FERS i les nostres amigues d'Olot!!!! l'altre comitiva es va quedar aquí, al centro cultural, fent contactes, anant a sopar amb el joves d'hogares, i desprès de festa amb ells. Ens vam retorobar a la platja d'Utonde gaudint de la posta de sol!! maquissim!!!
Aixi son les grans aventures: Com muntanyes Russes!!!!
us estimem! fins la pròxima acutalització!
P.D. en un parell d'horetes penjem fotos!!!
Avui actualitzem el blog amb una carta que l'Anneta ens va deixar al coixi de la seva habitació, d'una manera tant delicada com ho és ella.
" Les olors i els colors del mercat, conviure a les cases, les teles, les diarrees, els petons i les abraçades, les renovacions de visat, riure, el bany a Corisco, el riures de les mames, el "cochin" gran de la Susanita, els bailoteos dels peques, les hores de reunió, els catalans/arquitectes ruïns, conviure a les cases, les actualitzacions del blog, els comentaris, somriures, les abraçades dels menuts, l'aigua del pou, riures, llàgrimes, el sablazo de la selva, l'ara si ara no de la Nama, les migdiades de 5 minuts amb l'Anna R, el culet inquiet de l'Albert, els ulls de cel de l'Anna Montassell, els espasmos de l'Alba, els bailoteos anti-estress amb la Lucia, l'espera dels e-mails del Dani Darko, la dolçor de l'Ester, la melodia encantadora de l'Anna M, els puntazos de la Carla, les idees xungues de la Mercè, la acampada a l'oficina del Quico amb la Caro, l'Elena i la Sara, caure i tornar-se a aixecar amb un somriure.
HAN FET D'AQUESTA, UNA EXPERIÈNCIA INOVIDABLE D'ON ES PECAT SORTIR-NE INDIFERENT. GRÀCIES PER FORMAR-NE PART I FER-LA ESPECIAL!
PETONS I ABRAÇADES!
Anneta :)
[ELLS] Ho Aconseguirem"
Realment no podem descriure millor aquesta experiència com ho ha descrit l'Anneta, amb llàgrimes als ulls escribim avui al blog. Supso que entendreu la intenssitat dels moment,s i com les arribem a trobar a faltar, tant a l'Anneta, com a la Sara, com a l'Anna Montasell, i com trobarem a faltar a l'Albert, i a l'Anna Rossell que els acabem de d'acomiadar.
Pero no tot son tristeses! entre la despedida de divendres i la d'avui hi ha hagut un cap de setmana entremig que hem aprofitat moltissim!!! Altre cop ens vam dividir en dues comitives!! una va fer expedició a la selva i va anar genial! vam caminar, vam dormir, vam riure i ens vam relaxar en un super hotel! I vam anar amb uns amics, una gent del FERS i les nostres amigues d'Olot!!!! l'altre comitiva es va quedar aquí, al centro cultural, fent contactes, anant a sopar amb el joves d'hogares, i desprès de festa amb ells. Ens vam retorobar a la platja d'Utonde gaudint de la posta de sol!! maquissim!!!
Aixi son les grans aventures: Com muntanyes Russes!!!!
us estimem! fins la pròxima acutalització!
P.D. en un parell d'horetes penjem fotos!!!
8 comentaris:
quina passaaaada i quina enveja que doneu. Exprimiu l'experiència al màxim!!
un petonarro, en especial per l'Alba :) (et trobo a faltar titi)
molts records també per la Lucía ^_^
MUA!!!
Caro, gracies per l'esforç de que pugues sentir els nens cantant, m'ha emocionat molt. Estic molt contenta per l'experiencia que estas vivint. Una abraçada per tots
M'havia promès que no ploraria... jajaja que ilus...
Us trobo a faltar moooooooooolt... Ara debeu estar fent classes, cridant i ensenyant... tan de bo tingués algun dakests mocosos destrossantme les espatlles ara mateix...
Ara entenc la frase: "aprofiteu cada segón al màxim", perquè quan ja no els tingueu, ho donareu tot per un segon més amb ells. Un segón.
Quan he sortit de casa i no he sentit Albert, Albert, Albert, se m'ha trencat alguna cosa dintre meu...
Molta força i molts petons precioses i preciós!
Pd: ara ja només heu de cuidar-ne a un d'home, tracteu-me'l bé, eh!
Albert.
per cert, tema multa, tot ok, he dit que era el gestor de la assossiació el que havia fet tots els tràmits i que en principi estava tot pagat i correcte, i m'ha deixat passar. XD
A mi el meu modelito no em va servir de res... em va tocar la única tia de Guinea que treballa en un control...
Des d'aquí ja us trobem a faltar, i ara, per primera vegada sento la necessitat de que veure fotos i fotos i fotos....
Aprofiteu bé cada segoni cada minut... val moooolt la pena, i aprofiteu també per fer fotos amb el cor.. aquestes no s'esborren mai, perduren per sempre, amb els seus colors, les seves olors i els seus sons i moviments....
Us estimo compissss i us trobo molt a faltar...
Anna Banana
Guineanos!!
acabo de llegir el text de l'anneta, tot i que en les mil hores d'espera de l'aeroport ens el va explicar, m'he posat tobeta igualment, pero bueno, demà es el dia que ens veiem els primers supervivientes a barna, axi q força i ja amb ganetes de veure totes les fotos!
Disfruteu de cada moment que a la tornada us esperem amb mil ganes de que ens expliqueu les mil experiencies i aventures que podreu viure tots aquests dies, aprofiteho!!:)
Per cert Alba i Marc, demà hem qdat al pans de Sants a les 15.30 els 4 que ja hem tornat, ens encantaria que poguessiu venir, aixi us expliquem anectodetes i us ensenyem les fotos!us he buscat pel facebook pero no us trobo aixi que espero que veieu el blog avui, sino demà al mati fem cadena de trucades!!
Petonets per toooooots!!!
(Ana Montasell)
EIII ho hem llegit!! ens va una mica justa la hora pero intentarem venir pq ens morim de ganes de veureus i de sentirvos parlar de guineaaa!!
:):)
Alba
Anita, así eres tu... tu dulzura, tu sencillez, tu empeño, tu manera de aprender de cada instante... Como ves, te/os he ido leyendo por aquí... ahora tengo ganas de sincronizar agendas, verte y que nos lo expliques todo personalmente!!! Un beso muy grande!!! Y felicidades por la experiencia que has vivido y por haber sabido sacar lo mejor que hay en tí (que es mucho!!!)! Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuaks!!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada