Ja hem tornat de corisco, la illa de la llibertat!

Ei família!!!

Ahir vam tornar del paradís, res a envejar a la illa de Lost, ni totes les illes turistiques que es venen per vacances. Corisco ho te tot. platges verges, selva, gent agradable, festa, llibertat, riures i tanta felicitat!! que encara no entenem com hem tornat d'allà.

Arribar a la illa és la prova de foc per ser un candidat a ser acceptat per la illa. Un viatge en el malater de la pick-up. menjant sorra vermella i el vent despentinant-nos els cabells. dues horetes fins a cogo en un camí no gaire estable...

Segona prova de foc, el cayuco, 3 hores interminables per l'occeà atlàntic amb marea alta, i xops fins no volgueu saber on. nomes veure la illa vam saltar del cayuco, directes a l'aigua, el fred que teniem en aquell moment, només el podia fer passar un bon bany d'aigua cristalina. (tot i que no hi havia sol).

Només arribar, el transtorn del viatge ens va fer veure visions, VAM VEURE EL PAU GASOL!!! pero no! no ho era! era un noi que s'hi assemblava molt! amb una cosa teniem raó era català. I anava amb un grup de catalans. Vam caminar mitja hora per la selva de nit fins arribar al bar La Rafi on vam descobrir com es mouen els guineans.

L'endemà vam fer una expedició durant sis hores per la illa,vam escobrir tots els seus encants i ens va ENAMORAR! A la tornada ens va venir a buscar una pick-up i el repte va ser pujar 28 persones dins circulant per camins selvàtics! (Estamos locos o què???jeje)
La nit la iniciàvem amb un sopar de cocodril i amb un viatge amb camió fins a la Rafi (teniem que repetir i continuar aprenent dels ritmes i moviments guineans).

Dilluns al matí, només llevar-nos vam viure un moment crític, els catalans que compartien l'illa amb nosaltres s'ens havien avançat i ens havien robat el nostre cayuco, ara ens tocàva esperar-nos set hores per poder marxar... No ens podiem creure que uns catalans ens hagin fet algo tan ruïn! però vaja ho hem superat.... tot i que esperem no trobar-nos-els per Bata... jejejee sort que l'energia no l'haviem perdut i vam aprofitar el temps per descobrir nous racons amagats d'aquesta illa paradíssiaca!

Finalment a les 21h arribàvem a Aldeas, esgotats però amb el somriure permanent a la boca!!!

Aprofitem tambè per enviar-vos fotos de la selva, i de dies de classes!!!


Corisco enganxa!!!


Gràcies pels comentaris!!! ens donen tanta energia i força per continuar amb aquesta tasca, a vegades una mica dureta, però tant reconfortant!