Ja hem arribat!! :) un mes en terres guineanes ens ha aportat moments molt makus i emotius, així com experiències inoblidables.
Estem molt contents per la feina feta i ilusionats pel futur que pugui tenir el projecte a Aldeas Infantiles SOS Guinea Equatorial. Tot i haver tornat, la feina continua i així mateix el blog, per informar-vos de tot el que es cou en [ells].
Moltes gràcies per vostre suport i seguiment, la vostra rebuda i les vostres felicitacions que ens han ajudat en tot moment a seguir endavant.
Viska Guinea Equatorial!!
Viska [ells] i tots els que en formem part!! :)
I força ketumbiii!!
Per cert, moltes felicitats Azuuuu!!!!!! :) 
No us oblidarem!! :)
5 comentaris:
Enhorabona gent! Després de veure les primeres fotos de l'expedició, només podem felicitar-vos per la feina feta. Tan pels nens com per vosaltres ha estat una experiència vital.
No dubteu que ho heu aconseguit, i tot i que potser hi ha força gent que fa coses similars, el fet que sigueu vosaltres qui ho ha fet aquesta vegada és un orgull.
Una abraçada molt forta a tothom! A la Leti ara ja els hi torno a fer jo mateix.. :p
Salut!
ps. aneu preparant una exposicó com déu mana!!
Els que varem poder estar a l'aeroprt per rebre els nostres nois, ho varem passar molt bé.
Van ésser moments bonics per abraçar els nostres i coneixens alguns dels que escrivim en el blog.
Les corregudes del mati per les diferents terminals A-B-C, les estupendas pancartes amortisades demati i tarda canviant de cotxe, la cadira de rodes que no ens podien deixar però que el final va permetre dur la ia-ia de la Gemma de terminal enterminal( molt emotiu i bonic ).
Aprofitant el tema vull dir a la gemma, que veien els pares que té i com volen dur la ia-ia a tots els llocs, s'enten com es pren ella la vida.
Abraçades, ketumbi¡¡
Ara que ja sou aqui agafeu impuls, sols un moment,no dubteu, respireu ben fort...i comenceu de nou a caminar...torna haver un altra itaca per davant...si ho voleu...ara, per nosaltres, ells ja tenen rostre, també compteu amb nosaltres pes a ells...no vos adormiu...sols esteu agafant impuls...una abraçada des de c/Tamarit.
PD: queda pendent la barbacoa guineana...no ho olvidem...jejeje.
Hola família del blog, com estem???????????
Els nostres herois estan adaptant-se al horari català , no volem que se troben pressionats però estem ja ha 1 de setembre i tenim moltes ganes de veure totes les fotos de tothom, perquè du nido las que han fet jejejej
Sentim molt no haver pogut anar a recollir a la tongada de les 9 del vespre , però van deixar la nostra representació amb la Rose, Manoli, Gemma, Francès i Romà, son encantador i com molt bé ha explicat la Rose, el recorregut per les terminal A-B-C va ser molt divertit, sort que la Cristina te una filla petita molt espavilada “Julia “, va ser la que va aclarir el enrenou que teníem .......jejeje
Tenim que donar-li les gracies a totes les “AMIGUES” de la Gemma, Leti i Pepa que van vindre a esperar-les al aeroport, als “MAROMOS “de les nenes que son guapiímssssssss , totd junts van fer el ralli amb nosaltres i en especial un peto molt fort per la “IA-IA” de la Gemma que amb el seu somriure va ser la protagonista principal de la carrera.
Va ser molt emotiu i bonic , sort que volíem passar discretament per el aeroport.. jejeje . Esperem que la tongada de les 9 del dematí, pengi alguna foto i pugeu comprovar-ho gràficament .
Vaig coneixia personalment el altre dia a la Tata de l'Azu , (tan guapa com ella) i van parlar de la famosa “barbacoa “ van comentar que com els nostres HEROIS estan amb el horari “Guineano”, les donem de temps perquè s'organitzen fins a finals de Setembre i a llavors parlem, perquè si no es una barbacoa en Sant Vicens, serà un pa amb tomàquet a Granollers , ja que la Azu i la Cari, poden tindre l’oportunitat d’aconseguir que ens deixin un local aquí en Granollers.
Anem escalfa’n motors........., Mariona......., Caro ....... Momo....Cristina.... Rose...Francesc...... Manoli.... Antonio........i demes famílies del Blog......, no ens podem adormir, tenim la lletra d’una cançó, (compositora Mariona) tenim una guitarra i un music (Carles) ¡¡¡¡ojo¡¡¡¡¡¡¡¡¡ que tenim veus molt importa’ns en la família “Guineana” ( Azu, Carles Pepa, Etc.) que se,que canten molt be ..... i sobre tot, tenim moltes ganes de coneix-se tots i veure les fotos, i escoltar de la vostra veu les histories que teniu pendent, en definitiva passar-ho molt be.
Una abraçada
Hola a tots i a totes!!!sóc la Gemma!
Suposo que ningú llegirà aquest missatge perquè fa molts i molts dies que hem tornat i que ningú es mirarà el blog, però en tenía la necessitat.
Avui m'ha agafat la melanconía, com tants altres dies, però avui ha estat davant de l'ordinador i he vist el blog i no he pogut evitar escriure quelcom!perquè encara que fa temps que hem tornat els sentiments segueixen a flor de pell i a vegades costen d'expressar.
Quan arribes aquí et sents desubicat, no saps què hi pintes ben bé. El que desitges és estar a Guinea amb els nens i nenes i et trobes a Sant Vicenç (o d'on sigui cadascú)on tot segueix igual menys tu!i tot el que veus del món occidental et fa ràbia!el consumisme, l'egoisme, l'enveja...tot!
Fa un mes i mig que vam tornar(més o menys) i no ha passat cap dia sense que men recordi de Guinea, dels nens, de la gent que coneixem...passen els dies i penses: ara els nens es llevaran, ara estaran per Aldeas jugant, ara és l'hora d'anar a dormir...i et mores de ganes de teletransportat-te allà només per fer'lis el petó i l'abraçada de bona nit!!
Tens moments que plores de ràbia i d'enyorança, moments que rius recordant historietes, que et poses trist perquè et falten molts mesos per tornar-hi...
però tots aquests sentiments ens han de servir per agafar més força, optimisme i energía per lluitar pel projecte de l'estiu vinent, i el de l'altre, i l'altre...
Ara és el moment de tornar a començar a treballar pel projecte del '09, amb força temps per preparar-ho tot molt bé. Ben aviat farem un cap de setmana amb tota la gent que vulgui participar en el nou projecte i així començar a treballar i a somiar altra vegada.
Sabem que no és un camí fàcil, però si ho hem fet possible dues vegades, perquè no pot haver-hi una tercera??????
Ara també és el moment de reflexionar i pair tot el que hem viscut. Hem de tornar a fer el croquis de la nostra persona tot introduint el que hem après i créixer una mica més amb aquesta gran experiència que hem tingut la gran sort de poder viure.
Vull donar les gràcies a tots i a totes els que ens heu ajudat a que el projecte sigui una realitat i a tots i totes els que ens heu recolzat i animat en tot moment!!sense vosaltres aquest somni no hagués estat realitat!!
Gràcies de tot cor!!!Us estimo!!!
AUPA GUINEA!!! i AUPA [ELLS]!!
Publica un comentari a l'entrada