Per demostrar que aqui hem vingut a treballar, us explicarem un dia a Guinea.
Ens llevem cap a les 7,30h per dutxar-nos i prendre un bon esmorzar i, si cal, parlar amb el pedagog d'aldeas, i a les 9h comencem les classes, que tenim a 2 minuts caminant.
Per treballar amb els nens i nenes, vam dividir-los amb 3 grups, segons el nivell educatiu que tenien. Ara, pero, hem hagut de fer una altra subdivisio perque cada cop tenim mes nens i nenes.
Amb els mes petits hi ha 3 profes, amb el grup 1 de mitjans hi ha 2 profes, 2 mes amb el grup 2 de mitjans, i 2 profes mes amb el grup de grans. Tots fan 2 hores de reforc de matematiques i castella les primeres dues hores, i les 3 hores restants (fins la 13h), les dediquem a lleure, angles o salut. La veritat es que tot allo que voliem transmetre sobre salut ho vam assolir durant les primeres setmanes, aixi que hem introduit unes hores d'angles que, per cert, els encanta i motiva molt!!!
Durant les hores de lleure hem anat fent diferents tallers. Vam fer mascares, com vau poder veure, llapissers, boles, monederes amb pots de tetrabrick... I ara estem preparant algunes representacions per a la festa de l'ultim dia.
Tots estem molt contents de com estan responent els nens i nenes, i tot i que son molt xerraires i trapelles (com a infants que son), estem molt orgullosos dels resultats diaris que anem obtenint. Penseu que estem treballant amb nens i nenes orfes, aixi que qualsevol rialla que ens ofereixen per a nosaltres ja es tota una alegria.
A la 13h del migdia, 2 profes anem a buscar el dinar (arros mes pollastre o peix) a casa de la cuinera. Cada dia algu daldeas ens porta amb cotxe.
A les 14h, ens reunim tots els nens i tots els professors a una sala molt gran que ens han cedit i dinem plegats.
Un cop arribem a casa, cap a les 15h, fem la revisio de tots els grups i de les diferents sessions que hem realitzat durant el mati i ens organitzem la tarda per anar a comprar, a internet..., i per planificar el dia seguent a lescola.
Els tres homes de la casa (Xavi, Miquel i Roma) molts dies fan proves culinaries tot preparant el sopar, i la veritat es que ens tenen ben sorpreses i ben contentes.
Despres de sopar (que ahir, per exemple, eren les 12 de la nit), podem arribar a fer moltes coses. Des de xerrar fent unes cerveses, jugar a cartes, escriure el diari, rentar roba...
La veritat es que en tot el dia no decansem de nens, perque un cop acabat el projecte, tots venen a la casa blanca ( que es com diuen a la nostra casa), per jugar, per fer fotos...
Aqui estem molt be, no ens falta de res. Penseu que tenim aigua corrent pel mati i per la nit, tenmim nevera per guardar tot el menjar, gas per cuinar, un llit amb mosquitera per cadascu. Que mes volem? tele??? noooo!!! musica??? si, i la tenim per acompanyar tots es bons moments a la nostra caseta.
Penseu que Guinea es un pais bastant avancat pel que fa a la resta dels paisos africans. Tot i aixo queda molta feina a fer i els falta molt cami per recorrer, sobretot pel que fa a drets humans i a una democracia plena i real. La gent nmo sens mor a les mans ni ens demanen diners a tota hora. Els nens tenen un somriure a la cara constant i admirable,, i dins del que hi ha son felicos.
Aixi que no patiu, i a la tornada ho podreu comprovar veient les fotos i videos i escoltant les nostres aventuretes.
Gracies a tots pel vostre suport al blog, no sabeu el que ens arriba a animar.
Ens veiem en una setmana!!!!
ELLS.
38 comentaris:
Reflexione-mi (Com a "Dinamita")
En la vida hay dos clases de trabajo, uno es el que nos pagan en metálico (nada despreciable, por cierto, ya que es muy útil) y otro, el que estáis haciendo vosotros estos días, pagado con sensaciones, experiencias, sentimientos, amistad y cariño. Haced muchas horas extras porque este sueldo no tiene precio. (para el resto la Master Card, je je)
Un fuerte abrazo para todos, los que todavía estáis en Guinea y para los que ya han vuelto.
Cuidaros mucho que aquí hay mucha gente que os quiere un montón.
Los papos
Jo, ja ho saps Neus, no puc suportar quan la gent, en general, vanalitza sobre com sou els joves d'avui en dia. Pr a exemple el vostre blog i el canviar unes vacances per alguna cosa que de veritat us omple.
Jo, com a mare, em sento orgullosa de tu i de que estiguis en tan bona companyia
És veure i llegir les vostres paraules al blog, veure les fotos i sentir com s' ericen els pels i aguantem l'emoció de veure-us.
Seguiu somniant, seguiu lluitant, seguiu compartint, seguiu aprenent, seguiu estimant, seguiU.. i seguiu.
Dia rera dia, desde Catalunya fins a Guinea seguim les vostres passes i per uns instants les fem nostres i desitgem estar allà amb vosaltres i ho aconseguim! És quan SEGUIM somiant amb vosaltres i SEGUIM lluitant amb vosaltres i SEGUIM compartint amb vosaltres i SEGUIM aprenent amb vosaltres i SEGUIM estimant amb vosaltres !
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Més lluny, heu d'anar més lluny...
...tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes...
...Omplin xarxes de volguts estels
Amb que bonics estels ompliu les vostres xarxes.Quan llegeixo i veig el blog no para de venir-me al cap la canço de viatge a Itaca...sou els guerrers d'una lluita que vos fa tan grans...despres de llegir un dia a Bata estem més tranquils, mes contents,de saber de vosaltres i ja ens trbem tambe fent clase, preparant soparets...mes aprop vostre...mes lluny, heu d'anar mes lluny...vos estimo molt i tinc ganes d' abraçar-vos a tots mols Muakkes...com diria algu ho aconsguirem.
Soy una de vuestras fan y leo el blog a diario, me siento tan peque�a, pero tan orgullosa de todos vosotros que no se como explicarlo.
Soy una mama de 3 hijos, un poco severa, que siempre se cuestiona si podr�a haberlo hecho mejor (supongo que les pasa a muchos padres), creo que saben que les quiero mucho a ellos y a sus parejas, pero a veces, por el trabajo, por el estr�s por mil cosas que siempre priorizamos no soy capaz de dec�rselo.
Cuando he le�do vuestro d�a a d�a en Bata, me hace recapacitar y pensar que hay que aprender mucho de vosotros ya que todos tenemos una peque�a Guinea en casa que mejorar y cuidar.
Quiero contaros como es mi Guinea Catalana� y de la que estoy cada d�a m�s orgullosa: un papa del que estoy aun s�per enamorada, un inform�tico que le cuesta decirnos que nos quiere (como buen piscis) pero que lo queremos un mont�n, un artista, sensible, cari�oso estupendo que viaja por el mundo entero, una administrativa con una energ�a positiva y un coraz�n de oro para repartir a todo el mundo que lo necesite, otro artista�cantante, poeta, m�sico del que tambi�n tenemos mucho que aprender su sencillez (Gracies per ser com est), una pedagoga, valiente, sensible, decidida, solidaria que est� en Bata y que la echamos de menos por �Trapella� y por �ltimo y no por eso menos querido un Italiano que estamos empezando a conocer, todos tenemos defectos y virtudes pero es mi Guinea particular, de la que siempre alg�n miembro con su ejemplo, nos demuestra y ense�a que podemos mejorar.
Gracias por recordarnos que podemos ser mejores.
�oreta Boom
Hola a tots!!!
La Marta i el Pau tenim una enveja sana de la experiencia que esteu vivint , a mesura que expliqueu coses reetornen a nosaltres records de l'any passat. Estem molt contents de com va. jo parsonalment estic molt orgullós de com esteu treballant i de acomplir els objectius que ens vem marcar l'any passat,és molt reconfortant.
Només desitjo que torneu havent complert amb les vostres espectatives personals i amb noves idees pel projecte 2009.
Una abraçada molt forta!!!!!
Iepa!!!! Da dies que no escribia Al blog!!! la ultima setmana de feina ha estat bastant intensa pero ja estic de Vacances! PEr fi!!! 15 dies per descansar!
JA em vist ! que es el que feu aquí, per molt que ho sapiguessim! ja ens heu demostrat en fotos, que no només aneu a illes paradisiques a disfrutar del sol i l'aigua!
I com han dit més amunt estic super orgullosa de vosaltres!! M'imagino a la Marta, el Roma, i la gemma!(son els k conec) per aqui al mig! envoltat de nens! i vivint tot aixó! i buah! m'envaieix un sentiment! d'alegria impotencia, enveja i no se quantes coses més!!! tinc gane de que torneu i ho expliqueu de viva pell!!!
Dilluns jo ja marxo fora! a unes altres vacances! també amb sol i platja! però ni la meitat d'eriquidores que les vostres!
Aixi que ens veiem el dia 26! ja no crec que pugui escriure més! Que acabaeu de puta mare la vostra estada aqui! i disfruteu al maxim!
Ens veiem a la tornada! tinc moltes ganes de fer-vos una abraçada d'aquelles que tallen la respiració! M'encantaria venir-vos a rebre pero no podré! però la Cari ja s'ecarregara de que hi sigui!
molt petons per tots! i no ho dubteu! HO HEU ACONSEGUIT!
HOLA A TOTS!!!
COM ESTEU?JO COM SEMPRE ENCANTADA DE TENIR NOTICIES VOSTRES I A SOBRE IL-LUSTRADES AMB AQUESTES FOTOS QUE JA ENS HO EXPLIQUEN TOT, CASI QUE NO FA FALTA NI PARAULES PER ENTENDRE COM ESTA ANANT EL PROJECTE D'ELLS 2008. AH!!AGRAIRIA QUE ALGU EM POGUES DIR EL TLF QUE TENIU A GUINEA PQ M'AGRAIRIA TRUCAR-VOS ALGUN DIA, A QUINA HORA US VA MILLOR? BUENO ESPERO QUE ALGU EM PUGUI DONAR AQUESTA INFORMACIÓ.
FINALMENT MOLTS RECORDS I PETONS PER TOTS ELS QUE ESTEU A GUINEA I SI VEIEU A NENS DE L'ANY PASAT DONEU MOLTS RECORDS DE PART MEVA.
GLORIA
Hola gent!!!!!! Això sí que és una crònica del dia a dia!! I les fotos de la pissarra!! ueueueue!! això és el que faltava! Quines mestres esteu fetes mare meva :)) jo vull tornar a l'escola!!! No cal dir que feu una cara radiant i als nens també se'ls veu súper contents! Estem intentant trucar-vos però des d'ahir que al telèfon surt la bústia!
Doncs res, que seguiu batallant i gaudint del moment, que encara us queden uns dies! Aprofiteu-los més encara si és que es pot!!
Letiii un petó molt gran.. ens veiem la setmana que ve!!! Pepaaa, Gemma i a tota la resta una abraçada!
Bernat
HOLA A TOTS!!
NOMES DIR-VOS QUE JO DE GRAN VULL SER COM VOSALTRES, SOU....ESTUPENDUS!
PEPA HOLA!KE GUAY, NO? SOLO DECIRTE QUE TE ADMIRO UN MONTON(YA LO SABES) QUE TENIA GANAS DE ESCRIBIRTE, PERO HASTA AHORA NO HE PODIDO. ASI QUE ANTES DE QUE VUELVAS,POS AQUI TIENES MI MENSAJILLO DE APOYO..Y KE EL AÑO QUE VIENE, ME LO PIENSO, VALE?JEJE
VAYA EXPERIENCIAAA, DIOOOSSS!
UN BESAZO MUY GRANDE PARA TI, PER LA LETI I PER TOTS VOSALTRES!
MARTA I KIKU
Ros Javi i Carles diuen:
Estem aquí al piset mirant el blog i llegint les vostres històries, deu ni do quins dies més intensos que esteu vivint i ens feu viure. Us volem donar molts ànims, tenim moltes ganes de veure-us, Javi diu q el pròxim cop q viatgeu a Guinea heu d' agafar una paella i un tub de patates Pringles per fabricar una parabòlica i tenis internet gratis ( no se com cony es pot fer això, ja ens ho explicarà el Javi al tornar; que ens faci unes classes parabòliques jejejej).
Pos eso maquíssims que és un plaer saber de vosaltres, molts petons i abraçades...Muaka!!!!!
ale ale ale ale
eeeeeeeeeeeeeee!!!
oeeeeeeeeeeeeeee!!!
jejejeje
Vamooooooooooooooooss!!!
Podeeeeeeemooooooooooss!!!
jejeje)
Fiuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!
Supers!!!!!
Xupiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!
jejeje
A tope i sin bragas!!!!! ( pero con cuidao eh?)
ala!!!
Adeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
A volar!!!
Bailaaaaaaaaaaarrrrr!!!!
1! el briquindance!!!
2! el crusanito!!!
.....
jejejeje
Ja parem!!!
adeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Gloria jo sempre que he trucat, els he trobant despr�s de les 19:30 h. i el tel�fon de Guinea es 00240681723, espero que tu tamb� tinguis sort i pugis trobar-los , et felicitem a tu i els teus companys del any passat, perqu� la vostra fita va servir perqu� els �Ells� d�aquet any pugin realitzar el seu projecte.
Caro bones vacances aprofita-les per carregar piles que despr�s el any es fa molt llar i tenim q fer moltes trobades perqu� tota aquesta penya expliquen les aventures que han viscut.
Endavant Nois ja queda poc per tornar-vos a veure, molt petons per tots! i no ho dubteu! HO HEU ACONSEGUIT!.
Cari
Hay un padre que comenta que esto es mucho más que un trabajo, y realmente lo es. Pensad que estos niños no se olvidarán de vosotros jamás. Y nosotros ya no cabemos dentro de nosotros mismos preñados de orgullo. Leti, estás haciendo lo que siempre quise que hicieras, un trabajo solidario y que a la vez te hace feliz. Te queremos, te añoramos y deseamos que sigas disfrutando.
Besazos mil, Fauna Masnou.
hola leti, no conseguimos hablar por telefono! bueno prontito nos veremos! ya está chupado!!!!!como dices tú! besitos de la abu, Sandra que está aquí, Júli y yo!!!
te keremos!!
A todos: ha llamdo Cari, que las chicas y chicos , estan bien! sólo que se han quedado sin cargador, y hasta mañana que les traigan otro, no nos podemos comunicar ! así que todos tranquilos, dice Pepa, que llamó ,que estan todos muy bien!!besos y nos vemos en el aeropuerto!!
mami de leti
xau
HOLA SOM ROSER I FRANCESC(PARES DE'N ROMA).ENS ACABA DE COMUNICAR MANOLI (MARE DE GEMMA) QUE SEGONS LA GEMMA NO ELS HU FUNCIONA EL TELEFON, SEMBLA QUE TENEN UN PROBLEMA AMB LA BATERIA
HO PANJEM EN EL BLOG PERQUE US EN ASSEVENTEU TOTA LA COLLA DE SEGUIDORS DELS NOSTRE ESTIMATS IDOLS.
Amics del blog, la Pepa ens ha comunicat via e-mail que ja podem comunicar-nos amb ells telefonicament, han solucionat lo de la bateria i les deixen un carregador per carregar el mòbil.
Entrem en la compte enrrere ¡¡¡¡¡ nomes queden 5 dies per tornar-los ha veure....., ja tenim ganes, estem impacients.... convoquem a tothom que pugi, el pròxim
divendres 22 d'agost a les 9 del dematí a vindre al aeroport a esperar als nostres HEROIS...
ANIMEU-SE ........
Una abraçada per tots.
Cari
volia agrair personalment a tots els que ens escribiu al blog, ens doneu molta forsa per cada dia i es fa molta ilusio que estigueu aqui on fire!!!!
mami que t'estimoooo!!! i a tots els que escribiu tb pq formeu part de la nostra familia!!!
una abrasada molt i molt gran per tothom!!!
en breve enbs veurem les cares!!! jejejeje
muakaaaaaaaaa!!!!
volia agrair personalment a tots els que ens escribiu al blog, ens doneu molta forsa per cada dia i es fa molta ilusio que estigueu aqui on fire!!!!
mami que t'estimoooo!!! i a tots els que escribiu tb pq formeu part de la nostra familia!!!
una abrasada molt i molt gran per tothom!!!
en breve enbs veurem les cares!!! jejejeje
muakaaaaaaaaa!!!!
...que l'anònim Marcel us vol dir...
A tu Pepa, per ser una gran persona d'immensa bondat i felicitat, capaç de tirar endavant accions tan reals com les que estàs vivint i experimentant dia rere dia tant lluny de casa, que ajuden a engrandir encara més la teva faceta humanitària, ets genial!
I com no, a tota la resta i equip en general, als que esteu i ja heu tornat, realment encomiable i alhora gratificant pensar que gent com vosaltres dediqueu temps "d'estiueig" a col·laborar i ajudar a aquells que requereixen d'hàbits, continguts i, per sobre de tot, atencions tant primàries i afectives com un petó o una abraçada...tot plegat, meravellosa la vostra tasca!
Apa, seguiu així i no perdeu l'empenta...Sou collonuts!!!
Aquí o allà, amb els nostres o amb ELLS... el mon l'haurien de fer persones com vatros!!!
Hola a tots!
Que guay, feu moltes coses en un dia!
És normal que els nens vinguin a casa vostre, sou més que mestres per ells, segur que us estimen molt, i més si són orfes.
Ostres Leti, nosé si podré anar a l'aeroport el dia 22.. potser marxo al poble de la Eli... Em sap greu, però truca'm només arribar, ehh!! :)
Estic a casa del meu papa, t'envia molts petons i ànims, aqui anem llegint el blog cada dia! És molt interessant.
Bueno, vaig a dinar.. un petó molt molt fort a tootsss.
Disfruteu, que és una cosa única en aquesta vida, això que esteu fent.
Adéeeeeeeu!!
Júlia Nerín Stéfano! xD
ei gent!!!!!!!!
com van els últims dies per terres africanes?? Aquest diumenge uns quants veu anar d'excursió no? A veure si pengeu alguna crònica i ja demanant molt alguna foto.. que tot i que falta molt poc pq ens veiem altre cop, ens fa molta ilusió obrir el blog i saber de vosaltres!!!!!
molts ànims a tots i força per afrontar la despedida, que segur que serà dura, però penseu que el que heu fet val molt la pena.
Potser el món no es canvia només amb granets de sorra, però feines com aquestes ajuden a que com a mínim en aquest cas, aquests nens siguin una mica més feliços.
I sobretot, més lliures. Perquè si alguna cosa sabem, és que si eduquem el poble, el fem més lliure.
Una abraçada a tots! A la Leti un parell..
B.
Com ha dit B. l'educació fa més lliure... dona oportunitats per ha canviar...en aquest món no sobren les oportunitats...donar-ne és tot un prodigi...i amb vosaltres, els que sou i heu estat amb "Ells" sembla tan fàcil donar-les...bona nit manairons...
Pd. volem seguir sabent de vosaltres..com diu algú...Muakkkka.
una abraçada molt forta x tothom!!!!!
menuda, t'estim!
i ja x terres vallesanes!!!!
yo siempre he querido ser aventurero pero lo que has hecho tu tienes un par de......
t'astimo molt y te trobo a faltar molt
A.R.A
hola a todos, yo tambien quiero ver fotos de la última excursion!! aquí estamos ansiosos esperando y pensando lo dificil que se debe hacer la despedida!!!pero como volvereis......... y ademas podeis llevar refuerzos, maestros, bomberos, etc jejejeje.bueno para acabar bien el blog, enseñanos esos chicos otra vez, leti no me extraña que lo ames, es divino!!! te tengo en la pantalla de mi pc, en la foto que estas con el nene!! bueno aver si me puedo comunicar mañana sino hasta el viernes!!!te keremos todas!!!! xauuuuuu
deuuuuuuuuuuuu
Molts ànims en la vostra recta final!!! Sabem que estareu vivint uns últims dies molt intensos amb moltes emocions i segurament us venen al cap moltes preguntes sobre el perquè d' aquest món,... nosaltres desde aquí també ens estem questionant i estem sentint moltes coses. ( ens haurem de posar al dia jejeje).
sols desitjar-vos que seguiu amb la força que dia rera dia us ha acompanyat fins on esteu, que res és en va i que la vostra feina encara que us sembli breu és molt gran. Que això acaba de començar!!!
i us deixo una poesia preciosa, com diria el momo, d' un amic nostre.
"Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor
per compartir,
projectes i esperances
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà,
dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.
Miquel Martí i Pol
Ostres, se'm posen els pels de punta, i només llegint els comentaris...
Segur que us costarà un munt tornar... I despedir-vos d'ELLS fins potser l'any que ve.
Les meves amigues, si els hi dius on volen anar de viatge, et responen sempre algo com Londres, Holliwood, o alguna cosa d'aquestes.. jo, encanvi sempre he dit que m'encantaria anar a la Índia, potser per les coses que m'explica el meu pare, per conèixer la cultura, pobresa, o nosé... també vull anar a més llocs, i ara Guinea es posa a la llista...
Us asseguro que si quan jo sigui gran segueix en peu això de ELLS hi participaré... :)
Bueno, viviu els últims moments amb intensitat.
Aquí us estimem molt!
LETI I PEPA quan torneeu us faig un [b]sebastià![/b] jajajxD
Un petó molt molt fort a tots!
Júlia.
Neus, ja estàs a punt de tornar! quina il·lusió. Esperem el teu relat "en candeletes". I quin munt de dies sense escriure res. Va animeu's, conteu-nos alguna cosa. Petons des de Tortosa.
salutacions des de vilassar! bueno, ara mateix des de cabrils... sembla mentida com passa el temps. Encara recordo aquella càlida despedida a la jijo a finals de juliol, ésto no es un adiós, sinó un hasta luego... i si per aquí el temps corre, suposo q per guinea vola! Tothom deixa uns missatges mol macos per vosaltres, per a ELLS, i és què realment, com diuen per aquí, que mejor sueldo q el de los sentimientos, sensciones i aquesta experiència inolvidable! I també continuo dient que a les fotos TOTS, absolutament TOTS, teniu la cara rebossant de felicitat! I q qina enveja q feu! Després de veure un dia a guinea, la veritat se’t posa la pell de gallina, i esteu com tan contents!! Tinc una proposta: més endavant, ens podriem reunir tots, els que formeu ELLS, i els q hem anat deixant missatges i podrieu fer com una passe de fotos i explicacions, royo petita conferència-reunió-berenar-sopar o algo... weno em despedeixo, i fins molt aviat en carn i ossos!
Petons maresmins per tothom!
Ja sabem que costa deixar-los, que costa molt trencar aquet vinculo que teniu però:............................. “ELLS”...VOSALTRE... NOSALTRES TOTS JUNTS...”L’ACONSEGUIREM.”...
Ànims , sigueu tan valents i forts, com haveu demostrat anant a Guinea....
Cari
Martaaaaaaaaaa!
he estat seguint la vostra aventura d'aprop desde fa setmanes, i volia enviar-te un petó ben fort abans que tornis cap aquí.
M'heu posat la pell de gallina com a molts del fotimer de voraços lectors que heu tingut per aquí.
Em feu molta enveja pero sobretot em feu sentir que m'he de treure el barret per felicitar-vos!
Marta, enrecorda't que quan us vingui de gust passar fred el romà i tu teniu les portes obertes aquí a Gent.
Un petó ben fort!
Ingrida
Hola família del Blog, ja estaran de viatge, esperem que tinguin una tornada sense gran complicacions, aquesta espera es dura per tots nosaltres, sembla que no passen les hores i no arriba el moment de veure als nostres fills, arriben demà divendres uns a les 9 del dematí i els altres a les 9 de la nit, però lo mes importa’n es que els veiem sortir per la porta d’arribada del aeroport del Prat.
Teníem muntat per “Ells” una recepció molt alegra, però els nostres fills en han ensenyat que han de ser solidaris i sí...... anirem a rebre’ls perquè ells son els nostres Herois......., anirem una mica mes tristos, solidaritzar-se amb les famílies de Madrid i Palma, demostra-hi el nostre respecta.
Convoquem a tothom que pugi vindre a les 9 del dematí i a les 9 del vespre, i quant ens trobem tots amb un altre moment per coneixents, ja farem la nostre “xerinola”
Cari
Ens veurem demà a les 9, completament d'acord en esperar i donar la benvinguda als nois,el xibarri el guardem per ha nosaltres i la barbacoa guineana, despres del accident de Barajas sap greu montar gresca,tot i que fa molta il·lusió la arribada d' Ells. una abraçada a tos i totes...i com diria algú Muuuaaakkkaaa
Publica un comentari a l'entrada